"Isla abandonada"

... cómo pueden quemarte Pare digueu-me què li han fet al riu que ja no canta. Rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca. Pare que el riu ja no és el riu. Pare abans que torni l'estiu amagui tot el que és viu. Pare digueu-me què li han fet al bosc que no hi ha arbres. A l'hivern no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-se. Pare que el bosc ja no és el bosc. Pare abans de que no es faci fosc ompliu de vida el rebost. Sense llenya i sense peixos, pare, ens caldrà cremar la barca, llaurar el blat entre les enrunes, pare i tancar amb tres panys la casa i deia vostè... Pare si no hi ha pins no es fan pinyons ni cucs, ni ocells. Pare on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel. Pare que el camp ja no és el camp. Pare demà del cel plourà sang. El vent ho canta plorant. Pare ja són aquí... Monstres de carn amb cucs de ferro. Pare no, no tingeu por, i digueu que no, que jo us espero. Pare que estan matant la terra. Pare deixeu de plorar que ens han declarat

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encativam; el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor qui puja sent l'ala gegantina remoure son fullam. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel, té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és du

--> A un poble de pescadors entre el mar i la muntanya una mare al seu fill li inculcà que fora frare. A dalt d'un vell monestir un jove vestit de frare tot contemplant el blau mar, tot contemplant el blau mar, així a sa mare li parla: --> "Mare vull ser pescador, no m'ho privis, dolça mare, ja sé amb quanta buidor et deixà la mort del pare. Mare vull ser pescador, vull ser pescador i no frare que soc fill de pescador i malgrat el teu dolor jo tinc les venes salades. Mare vull fer-me a la mar, mare vull fer-me a la mar i que em besin les onades". --> A un poble de pescadors davant la verge del Carme prega una mare amb fervor veient la mar arrissada. Prega que torni el seu fill que marxà amb la mar en calma i mentre resa plorant en aquell precís instant torna el fill i així li parla: --> "Mare vull ser ...

"...El coche iba despacio por la calle dejando tu recuerdo en cada puerta..." José María Fonollosa