"Isla abandonada"

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encativam; el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor qui puja sent l'ala gegantina remoure son fullam. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel, té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és du...

El Pino de Formentor Electus ut cedri Hay en mi tierra un árbol que el corazón venera: de cedro es su ramaje, de césped su verdor; anida entre sus hojas perenne primavera, y arrastra los turbiones que azotan la ribera, añoso luchador. No asoma por sus ramas la flor enamorada, no va la fuentecilla sus plantas a besar; mas báñase en aromas su frente consagrada, y tiene por terreno la costa acantilada, por fuente el hondo mar. Al ver sobre las olas rayar la luz divina, no escucha débil trino que al hombre da placer; el grito oye salvaje del águila marina, o siente el ala enorme que el vendaval domina su copa estremecer. Del limo de la tierra no toma vil sustento; retuerce sus raíces en duro peñascal. Bebe rocío y lluvias, radiosa luz y viento; y cual viejo profeta recibe el alimento de efluvio celestial. ¡Árbol sublime! Enseña de vida que adivino, la inmensidad augusta domina por doquier. Si dura le es la tierra, celeste su destino le encanta, y aun...