El pi de Formentor

>> 21/7/09




Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina,
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
oh vida! oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil•les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.

Miquel Costa i Llobera

7 comentarios:

m.eugènia creus-piqué 21 de julio de 2009, 15:16  

Nomes una paraula per aquest poeme, "Precios".Un petonet nina guapa i no passis molta calor.Muac!!

Selma 21 de julio de 2009, 17:57  

Ha vingut de molt poc que ens trobessim aquest matí... Gràcies Musa Estimada per aquell Poema en aquell lloc enyorat ( hi estic tornant a poc a poc) i per aquest altre d'ara... l'estic escoltant mentres escric..
Ets un Tresor!

Mils de petonets sota aquest i tots els arbres que trobis pel teu camí...

Chela 21 de julio de 2009, 20:52  

¡Que belleza el cabo Formentor!. Fué una de las visitas que hice en primer viaje a Mallorca. Me pareció de ensueño y tengo unas fotos entre los pinos, en su punto más alto.¡Impresionante!

Lo que no conocia es este bello poema en la voz de María del Mar Bonet. El conjunto es un regalo, gracias.

Un abrazo muy fuerte.

MaryLou 23 de julio de 2009, 8:04  

Precioso!!!! Gracias por regalarnos trozos de tus preciosas islas!
Besicos

Meme 29 de julio de 2009, 8:42  

Bon dia, Eugènia.

Precios i emocionant... un cant a la bellesa, als abres i la natura.

Un altre petonet per tu.

Selma

Com et trobes amiga? Esperu que bè i disfrutant de l'estiu...
d'aqui una mica men ire a nadar a la cala per a gaudir del mar que'ens envolta.

Petonets i abraçadas, estimada Nómada.

Hola Chela

Siempre que voy al cabo de Formentor siento lo mismo que tu. Es un ensueño. El verde los pinos, el azul del mar tan inmenso y en la imaginación los versos cantados por María del Mar Bonet...¡Qué más podemos pedir!

Un fuerte abrazo para ti y un feliz verano.

Mary Lou

Con mucho gusto os doy estos regalos, para que podáis disfrutar conmigo de las bellezas.

Un beso.

Goathemala 30 de julio de 2009, 13:52  

Podré conocer ese cabo en septiembre. Hay un verso de esa poesía que tengo clavado como un lema. Creo que ya te lo dije.

Meme 2 de agosto de 2009, 18:10  

Sí, Goathe me lo dijiste y por eso pensé, que te gustaría encontrar aquí la versión en la lengua que fue escrita.

Te encantará, amigo.

Un abrazo

  © Blogger templates Palm by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP