La primera

Francament
m'hagués agradat molt més
que hagués estat primavera
i que la primera
fóra aquella nina rossa,
prima i pigarda
que cada tarda
pujava amb mi al tramvia
quan el jorn s'endormia.

Francament
m'hagués agradat molt més
que el teu cos fart
de deu duros i el llit a part,
però això va com va
i en aquell temps no em van deixar triar
i no em sap greu
ni em fa vergonya
que fos en la teva pica
el meu bateig d'estimar.

Vares ser honrada i sincera
i la primera
de segona mà.

Però, francament
m'hagués agradat molt més
que aquell catre, una pallera
on la primera
s'hagués deixat dur amb vergonya,
entre mentides
i un xic de "conya",
i anar fent, sense pressa,
regalimant tendresa.

Francament
m'hagués agradat molt més
que fer d'aprenent
quan a la porta espera una altra gent,
sentint l'olor
d'un altre que va jeure abans que jo
i no em sap greu
ni em fa vergonya.

Ets part de la meva història
i per això et puc dibuixar
desitjant baixar bandera.
Ai, la primera
de segona mà.

Francament
m'hagués agradat molt més
que hagués estat primavera
i fos la primera
la continuació d'aquelles
històries verdes,
romanços tendres,
que el germà gran mentia
assegut a la voravia.

Francament
m'hagués agradat molt més.
Benevolent
li agraden verges a l'adolescent,
però, com vostè,
es menja el que troba pel carrer.


Joan Manuel Serrat